Cirurgia endoscòpica de la mega-apòfisi transversa (sindrome de Bertolotti)
Endoscòpia columna del Sd. de Bertolotti d’un cop d’ull
La cirurgia endoscòpica del Sd. de Bertolotti es realitza
> sota anestesia local
> amb una incisió a la pell de només 8 mm a la esquena
> es mmolt menys invasiva que la resecció amb cirurgia oberta de la mega-apòfisi (que normalment requereix la resecció complerta de la mega-apòfisi)
> NO requereix d’implants
> NO requereix una estancia a la Unitat de Cuidats Intensius (UCI)
> NO requereix la resecció complerta de la mega-apòfisi com si sol ser necesari a la cirurgia oberta
> El dolor suele comenzar a remitir a las pocas horas de la operación
> Es una cirugía ambulatoria con deambulación a las pocas horas de la operación
> Permite al paciente regresar a su domicilio antes de 24 horas tras la operación
La cirurgia endoscòpica de columna permet el tractament dl
> dolor agut causat per la mega-apòfisi (dolor a la esquena i/o dolor punçant al gluti i/o irradiat pel gluti)
> dolor crònic al gluti
> dolor persistent de la mega-apòfisi (Sd. de Bertolotti) refractari al tractament conservador (infiltracions, rizòlisis, etc.)
Dolor provocat per una mega-apófisi transversa- El sindrome de Bertolotti
La columna vertebral consteix de vertebres i discs. La columna lumbar normalment té 5 vèrtebres lumbars i acaba en el sacre, que consisteix de cuatre o cinc vèrtebres més. Però n’hi ha de casos en el que l’últim disc lumbar o el primer disc sacre no s’ha desenvolupat bé, el que també es coneix com una anatomia de transició. En aquests casos es dificil diferenciar a on acaba la columna lumbar (amb una vèrtebra sacral lumbarizada) i a on comença el sacre (amb una vèrtebra sacra lumbaritzada).
Imatge que representa una anatomia de transició amb A) una mega-apòfisi a l’esquerra (marcada en vermell) que s’articula amb el sacre i B) representació anatòmica d’una columna lumbar i el sacre amb una mega-apòfisi que s’articula amb el sacre mitjançant una pseudo-articulació (imatge del centre el sacre (imatge dreta).
És en aquests casos d’anatomia de transició en què solen aparèixer a la vèrtebra de transició lumbo-sacra una mega-apòfisi transveres que pot estar integrada o articular-se amb el sacre. En el segon cas d’una megaapòfisi transversa que s’articula amb el sacre es crea una pseudoarticulació que pot provocar dolor lumbar, dolor punxant i/or irradiat al gluti que pot arribar a ser molt intens.
Això es coneix també com la síndrome de Bertolotti. El tractament inicial d’una mega-apòfisi transversa dolorosa (Sd. de Bertolotti) sol ser conservador i sol consistir a realitzar repòs, fisioteràpia funcional, medicació amb antiinflamatoris i infiltracions locals o guiades.
Imatge de SPECT-TAC d’una pacient amb megaapòfisi esquerra que s’articula amb el sacre mitjançant una pseudoarticulació dolorosa (marcada en un cercle verd). Noteu la captació mostrada a la imatge en colors vermell/grocs que denoten inflamació intensa a la zona de la pseudoarticulació.
No obstant això, hi ha un risc que el dolor causat per la mega-apòfisi no respongui al tractament conservador i/o es cronifiqui, que és quan perdura més de 6 mesos malgrat el tractament conservador. En aquest cas parlem de dolor agut o crònic exacerbat de la mega-apòfisi transversa. En els casos que no responen al tractament conservador durant un termini raonable de temps (3 a 6 mesos) es pot valorar indicar el tractament quirúrgic per resoldre la patologia i treure el dolor al pacient.
La cirurgia clàsica oberta de la mega-apòfisi transversa
El tractament quirúrgic clàssic obert de la mega-apòfisi transversa dolorosa (Sd. de Bertolotti) consisteix en una cirurgia oberta que implica la resecció completa de la mega-apòfisi afectada. Això comporta una important agressió a la muscultara i teixits tous que roden l’apòfisi transversa, a més del risc de lesionar estructures sensibles que es troben en aquesta zona (gots sanguinis, nervis, etc.). Per això se sol realitzar únicament com a última opció en casos amb dolor molt intens i cronificat que no respon a cap altre tractament.
Fins ara no hi havia cap altra solució alternativa al tractament conservador i quirúrgic obert a una mega-apòfisi transversa dolorosa.
Avantatges de la cirurgia endoscòpica de la mega-apòfisi transversa
Recentment s’ha introduït el tractament endoscòpic de la mega-apòfisi transversa. Mitjançant la cirurgia endoscòpica és possible fer una resecció parcial endoscòpica de la mega-apòfisi transversa, és a dir, únicament es resseca la part de la mega-apòfisi que s’articula amb el sacre (pseudo-articulació) que és la que causa el dolor. A més, amb la cirurgia endoscòpica no es dissequen ni es tallen teixits tous, minimitzant l’agressió al pacient, el sagnat, el risc d’infecció i la fibrosi/cicatrització postoperatòria.
Mitjançant la cirurgia endoscòpica de la mega-apòfisi transversa s’obtenen resultats excel·lents amb una baixa taxa de recidiva i dolor recurrent. A més, la cirurgia endoscòpica és una cirurgia ambulatòria, amb deambulació poques hores després després de la cirurgia i alta hospitalària en menys de 24 hores.
Imatge esquerra: TAC pre-operatori mostrant una mega-apòfisi bilateral amb una pseudo-articulació dolorosa dreta (marcada amb un cercle vermell). Imatge dreta: TAC postoperatori mostrant desaparició de la pseudoarticulació després de resecció endoscòpica parcial de la mega-apòfisi dreta (marcada en cercle vermell).
La cirurgia endoscòpica de la mega-apòfisi transversa (síndrome de Bertolotti) consisteix a visualitzar directament la pseudoarticulació creada per la mega-apòfisi transversa mitjançant una incisió a la pell de menys d’1 cm. D’aquesta manera s’elimina la causa del dolor i l’alleujament és immediat.
És una cirurgia amb excel·lents resultats que permet un alleugeriment del dolor que i sol oferir més garanties que el tractament conservador convencional. La cirurgia endoscòpica és per tnat molt menys invasiva que la cirurgia oberta clàssica i permet una cirurgia molt més precisa gràcies a la visualització mitjançant una càmera i els instruments de mida molt menor.
