> soata anestèsia local
> amb incisions a la pell de només 8 mm
> Es molt menys invasiva que la cirurgia oberta del coxis (que implica la resecció completa del còccix)
> té un risc d’infecció minim comparat amb la cirurgia oberta
> NO requereix implants
> NO requereix estància a la Unitat de Cures Intensives (UCI)
> NO requereix resecció del còccix com a la cirurgia oberta
> El dolor sol començcar a remitir a las poques hores després de la operació
> Es una cirugía ambulatoria con deambulación a las pocas horas de la operación
> Permite al paciente regresar a su domicilio antes de 24 horas tras la operación
> dolor agut del còccix
> dolor crònic del còccix (coxigodínia)
> dolor per la inflamació del còccix (coxitis)
> dolor crònic després d’una fractura o luxació del còccix
> dolor persistent del còccix que no respon al tractament conservador (infiltracions, ablacións amb radiofrecuència, etc.)
La columna vertebral acaba al sacre, que consisteix de quatre o cinc vèrtebres. El còccix alhora és la part més distal (el final) del sacre i és un vestigi de l’evolució on antigament es trobava la cua.
El dolor al coxis o coxigodínia sol iniciar-se per algun tipus de trauma, com una caiguda sobre el sacre/coxis amb o sense fractura i/o luxació del coxis. Això provoca una inflamació del còccix (coxitis) que alhora comporta dolor (coxigodínia) que pot arribar a ser molt intens. La coxigodínia aguda /el dolor agut del còccix és un dolor que usualment es localitza a prop de l’anus i sol exacerbar-se en seure o en recolzar-se damunt del còccix.
El tractament del còccix sol ser conservador i sol consistir a realitzar repòs, asseure’s sobre un coixí tipus donut encoixinat o d’aire per descarregar la pressió sobre el còccix i medicació amb antiinflamatoris.
Imatge mostrant les terminacions nervioses del còccix, incloent el gangli impar.
No obstant això, hi ha un risc que el dolor del còccix es cronifiqui, que és quan perdura més de 6 mesos malgrat el tractament conservador. En aquest cas parlem de dolor crònic del còccix o coxigodínia cronificada.
En aquests casos el tractament conservador avançat de la coxigodínia sol consistir:
A l’Institut Morgenstern oferim totes aquestes variants i també en combinació de tractament conservador de la coxigodínia.
Tot i això, aquest tractament no sempre resulta en un alleugeriment satisfactori o l’alleujament és només temporal, tornant a aparèixer el dolor després d’unes setmanes o mesos.
El tractament quirúrgic clàssic del còccix dolorós consisteix en una cirurgia oberta que implica la resecció completa del còccix i es recomana realitzar-la només com a última opció en casos amb dolor molt intens i cronificat que no respon a cap altre tractament. Tot i així, la cirurgia oberta té una taxa d’èxit inferior al 50%, és a dir, cada segon pacient operat continua amb dolor al còccix. És per això que la cirurgia oberta s’indica únicament en casos excepcionalment dolorosos.
Fins ara no hi havia cap altra solució alternativa al tractament conservador i quirúrgic obert del mal de còccix cronificat.
Recentment s’ha introduït el tractament endoscòpic de la coxigodínia. Mitjançant la cirurgia endoscòpica del còccix s’obtenen resultats excel·lents amb una baixa taxa de recidiva i dolor recurrent. A més, la cirurgia endoscòpica és una cirurgia ambulatòria, amb deambulació poques hores després després de la cirurgia i alta hospitalària en menys de 24 hores.

La cirurgia endoscòpica del còccix consisteix en la resecció progressiva del còccix mitjançant una petita fresa d’alta velocitat sota visualització endoscòpica i irrigació constant amb una icisió a la pell de menys de 1 cm. Això permet un control molt més gran de la manipulació dels teixits i una major precisió gràcies a l’augment de la imatge mitjançant la càmera i la manipulació amb instruments molt petits, amés de tindre un risc d’infecció minim comparat amb la cirurgia oberta.
La cirurgia endoscòpica és per tant molt menys invasiva que la cirurgia oberta, ja que amb l’endoscòpia del còccix NO es realitza una resecció en bloc del còccix, permetent una recuperació postoperatòria del pacient gairebé immediata.